Història de la GLA

te_logoGLA.png

El 24 de juny del 1717, diada de Sant Joan, a la "Goose & Gridiron", lloc situat en el pati de l'església de Saint Paul, a Londres, quatre Lògies Londinenques s'uneixen i funden la Gran Lògia d'Anglaterra. Aquesta Gran Lògia serà l'embrió de la maçoneria actual i la institució que en primera instancia reconeixerà la legitimitat de les Lògies que s'establiran per tota Europa, les colònies britàniques i després arreu del món. Aquesta nova maçoneria no té una finalitat operativa, la té ètica. Davant dels antics maçons de l'Edat Mitja, constructors de catedrals de pedra, la maçoneria contemporània es presentarà com a una associació defensora de la dignitat humana, de la solidaritat i de la fraternitat, la qual té com a objectiu el perfeccionament moral i cultural dels seus membres mitjançant la construcció de la humanitat a través d'un temple simbòlic dedicat a la virtut. Les recopilacions dels antics usos i costums dels maçons, anomenades "Constitucions d'Anderson", van ser redactades pel pastor James Anderson l'any 1723, esdevenint el punt de partida ideològic i llei escrita de la nova maçoneria.

 

historiaGLA_decret.jpg 

Decret Núm. 894 de la Gran Lògia Nacional Francesa

El 23 d'abril del 1994, 277 anys després de la creació de la Gran Lògia d'Anglaterra i havent obtingut totes les autoritzacions del Govern d'Andorra, es va consagrar la primera lògia maçònica en l'historia d'aquest país, la qual depenia de la Gran Lògia Nacional Francesa. Sis mesos després, el vuit d'octubre del mateix any, la Gran Lògia d'Espanya va crear a Andorra una segona Lògia. Aquesta és la base sobre la qual es recolza la maçoneria regular andorrana. El 19 de febrer del 1997, l'Assemblea de Grans Mestres d'Amèrica del Nord va encomanar a la GLNF la missió de fer avançar més la maçoneria andorrana. Aquest consell va comptar amb l'opinió favorable de la GLE. Per aquest motiu, la Gran Lògia del Districte d'Andorra es va consagrar el 24 de maig del 1998 amb la unió de les quatres lògies andorranes que havien estat creades d'acord en la més estricta regularitat.

 

historiaGLA_temple.jpg

Temple en la seu de la GLA

Finalment, el nou de setembre del 2000, es va consagrar amb tota solemnitat a la Sala de Congressos d'Andorra la Vella, la Gran Lògia d'Andorra, la qual està formada per vuit lògies: La Triada núm.1, Sant Joan de les Valls núm.2, Carlemany núm.3, Vescomte Arnau de Castellbó núm.4, Montsalvat núm.5, Maçoneria Universal núm.6, Minerva núm.7 i Els Cavallers d'Envalira núm.8. Els membres van escollir com a primer Gran Mestre a Antoni d'Ortadó.

 

historiaGLA_consagracio.jpg

Consagració de la GLA, el 9 de Setembre de 2000

La maçoneria a Andorra començava de zero sense cap mena d'antecedent, ni tradició o coneixement, i per tant tot s'havia de fer. Com era possible que a finals del segle XX a l'Andorra no se'n sàpigues res d'una institució com la Francmaçoneria que havia fet avançar a la humanitat amb l'aportació, entre altres coses, els Drets de l'home?

Andorra, des de la signatura dels Paratges a l'any 1278, que garanteixen la seva independència amb el reconeixement de les seves institucions i privilegis, viu set segles de pau com a país independent, sense veure's involucrat en les lluites i guerres que al llarg del temps han enfrontat Europa. Per conservar aquesta envejable situació, els andorrans, coneixedors de les característiques del seu país, van procurar sempre, mantenir l'equilibri de poders entre els dos Coprínceps i tenir un territori, que ajudat per la seva geografia, es mantingués amagat per tothom. D'aquesta manera no es trencava una fórmula que els salvava de totes les guerres i els aïllava dels esdeveniments exteriors.

 

historiaGLA_costaivori.jpg

Visita del Gran Mestre de la G.L.N.F i del Gran Mestre de la Gran Lògia de la Costa d'Ivori

Però els temps canvien, després de molts debats i negociacions, el poble andorrà va aprovar per referèndum, el 14 de març del 1993, la Constitució. Aquest fet va significar un canvi radical en la filosofia de l'organització política del Principat. La Constitució dóna als andorrans el dret a associar-se, motiu pel qual fa possible la creació i el desenvolupament de la francmaçoneria a Andorra.

 

historiaGLA_sala.jpg

Sala d'àgapes a la seu de la GLA

La Gran Lògia d'Andorra, des de la seva creació treballa sota els Usos i Costums que provenen de tradicions immemorials, com els Antics Deures i els "Landmarks", tramesos de mestre a aprenent i descrits en les Constitucions d'Anderson, els quals indiquen els principis immutables de la francmaçoneria universal i intemporal. La GLA l'única Gran Lògia en el territori andorrà amb la facultat d'atorgar la qualitat de francmaçó, compta amb el reconeixement de la Gran Lògia Unida d'Anglaterra, Gran Lògia mare de totes les Lògies del món, i de les altres Grans Lògies de la Maçoneria Universal.

 

historiaGLA_patent.jpg

Carta Patent emesa per la G.L.A i donada a la Respectable Lògia de Sant Joan de les Valls Núm. 2

D'acord amb la Constitució i Reglament General de la GLA, els seus membres només poden ser homes lliures i respectables que s'apleguen fraternalment per treballar en el seu perfeccionament i en la pràctica de principis humanitaris, tot respectant les opinions i creences de cadascú i quedant prohibit interiorment tota discussió política o religiosa.

El Principat d'Andorra és l'estat número 184 de l'ONU; compta amb una població de 20.000 andorrans i 45.000 residents de diferents nacionalitats; i rep cada any uns 10.000.000 milions de visitants d'arreu del món. En aquest marc multicultural, la Gran Lògia d'Andorra i les vuit lògies andorranes que en depenen, acullen a homes lliures de diferents nacionalitats, llengües, cultures i religions, races i conviccions polítiques, els quals coincideixen en el desig comú de perfeccionament i de contribució al progrés de la humanitat.

 

historiaGLA_te.jpg

Tinguda Europea organitzada per la GLA el 30 de Maig de 2009


Darrera actualització: 31 / Març / 2015